Tornem de nou a pensar com barregem el llibre amb la música, quins moments poden generar una emoció concreta, què descartem i incorporem com a material d’interès. Busquem, recordem aquelles pàgines, la cançó amagada en algun racó, i quedem de tant en tant per intentar que el resultat agradi mínimament a aquells que simplement necessiten de la lectura, fonamentalment, i de passada, que associïn aquell disc amb aquests paràgrafs, que soni diferent per un segon. Ens trobem sempre en un punt concret, caminem cap a la ràdio, tenim els nostres rituals propis, procurem, potser per superstició, no allunyar-nos massa de les cerimònies pactades, i per sobre de tot, gaudim fent el que fem.
Aquesta nova temporada del nostre humil programa és especial, ja que l’acceptació del públic, i l’interès de la nostra casa, ha fet que estiguem viatjant per la xarxa d’emissores locals, i sentim un vertigen primer per saber-nos encapsulats, exposats a l’orella diversa, aliens als comentaris, seguint amb les nostres vides del present, atrafegada, diferent. Només tornem a ser quan la deixem una mica de costat, i ens tornem a veure, després de tant de temps, ja no com la primera vegada, sinó com un preàmbul a la primera. Bolígraf, paper, cafè, intercanvi de textos, de música, de qüestions quotidianes que de vegades ens somriuen i d´altres ens fan caure en temptacions de renúncia.
Seguirem estant, ni que sigui per donar les gràcies a tots els que han fet que arribem aquí, en silenci, no comptant els passos, simplement seguint, remant, nerviosos com debutants, gaudint …
Res d’això seria possible sense els que ens han ajudat.
La migdiada d'Orió 